Alguna vegada us heu imaginat la fusió entre una exposició, un teatre i una experiència personal molt intensa? Potser la combinació de tot això amb l'espiritisme? Doncs bé, aquesta explosiva i inexorable combinació existeix i avui tenim el plaer de gaudir-la i vivirla. 

 

· INSPIRACIÓ PER L’EXPOSICIÓ:

 

El poeta romàntic més important de la literatura catalana, Jacint Verdaguer (1845 - 1902), decideix arriscar la seva carrera d’èxit per dedicar-se completament a les víctimes de la gran crisi social que dominava a Barcelona, Europa i, en resum, a escala mundial en acaballes del segle XIX. Davant aquesta situació, l’Església catòlica es veu qüestionada per diferents sistemes que van començar a fer bullir el món, entre els quals destaca l'espiritisme. Per aquest motiu, el poeta comença a participar en diverses sessions on durant quatre anys pren notes amb certa regularitat les quals queden recollides en quatre quaderns que més d'un miler més tard serviria d’inspiració per a  la creació de l'exposició Dimonis. I és que, no és d’estranyar que les paraules d’en Verdaguer encara siguin escoltades, ja que es tracten del perfecte nus que lliga dos mons paral·lels: el visible i l’invisible.

 

· ELS ARTISTES I CREADORS:

 

El duo de Cabosanroque està compost per la Laia Torrents (1976 - Actualitat) i per Roger Aixut (1975 - Actualitat), qui formen part de la Fundació Lluís Coromina a Banyoles, des de 2015. D’una banda, la Laia compta amb una titulació d’Enginyeria Superior industrial per la UPC, i amb estudis superiors de Composició, Harmonia i Arranjaments al Taller de Músics. D’altra banda, en Roger és un llicenciat en Arquitectura a la UPC.

 

Tots dos centren les seves obres en les arts plàstiques, escèniques i en la música experimental: on el seu treball gira al voltant de capacitats performatives de la màquina, l’objecte i especialment el so. Tota aquesta combinació desemboca en la creació d’un relat artístic propi i únic, amb un llenguatge pràcticament intransferible. On es porten qualsevol obra al seu terreny, aprofitant els seus estudis com un recurs per al seu treball. 

 

· TRANSFORMANT UNA IDEA EN UNA OBRA, COM I PER QUÈ?:

 

L'any 2019, la parella es va quedar impressionada amb el descobriment de Jacint Verdaguer i van començar a desenvolupar la que es convertiria en la seva darrera obra: Dimonis, una exposició que neix dels mateixos apunts del poeta i que recrea l’espai on l’autor assistia als exorcismes, amb la col·laboració d’altres artistes com ara El niño d'Elche i Rocío Molina.  

 

Cabosanroque s’aproxima al poeta fent la seva pròpia i lliure interpretació de la paraula al so, i del so a la imatge. I és que, com van afirmar els mateixos artistes per una entrevista al surtdecasa.cat, la contemporaneïtat de les coses per les quals Verdaguer lluitava (i encara es continua lluitant), els va commoure. Per això, la Laia i en Roger concedeixen els “ex-orcismes” i “in-orcismes” de Jacint com una forma de possessió que no sempre és dolenta, sinó que pot tenir beneficis com una “possessió de creativitat, de sentiments o d’experiència”.

 

No obstant, tot i que aquesta és la seva intenció amb l’exposició, afirmen que al principi genera unes sensacions de desorientació i desconcertació que, a mesura que el públic ho va entenen, es van substituint per la pròpia experiència de possessió de l’obra i es transformen, sense saber-ho, en part d’ella. El públic agafa forma d'ésser posseït que inconscientment executa uns moviments que acaben complementant l’exposició com un element més: I és que… què és el teatre sinó una forma de possessió?

 

· LA MEVA EXPERIÈNCIA PERSONAL:

 

Tal com ho indiquen els mateixos artistes, aquesta exposició no pretén causar la mateixa emoció ni resultat en tothom. No obstant, per mi ha tingut cert significat després d'endinsar-me en l'exposició de manera personal. El primer que vaig apreciar en entrar a la sala és que aparentment les diferents estances i elements no tenien relació entre si, i això em va causar certa inquietud. Aquesta emoció es va veure en un alt creixement quan va començar l’exposició i també es va apoderar de mi una fusió entre desconcertació i por. 

 

Durant l'exposició el so va agafar molta importància, pel que vaig entendre que es tractava d’un espai sonor, on el so és protagonista davant de l’aspecte visual. Tot i que van agafats de la mà, ja que a mitja que avançava l’exposició t’adonaves que quan el so pretenia causar tranquil·litat i calma, l’estança es trobava en pausa, blanca i freda. Tanmateix, quan el so s’embogia i omplia la sala de crits, tambors, laments i sons de màquines, l’aspecte visual cobrava vida i ho ponia tot en moviment amb parpelleigs, l’habitació es pintava de vermell i diferents objectes com les cortines començaven a ballar al nostre voltant. Quan passava la segona situació les meves emocions també ballaven i un sentiment de terror em recorria el cos dels peus al cap.

 

Després d’acabar l’exposició i amb un context darrere en acabar de llegir el fulletó i cercar informació, tot va començar a hilar-se al meu interior i vaig comprendre que la possessió que jo sentia venia causada per les recreacions sonores (i en certa manera visuals), sobre les sensacions del mateix poeta durant els exorcismes en els quals, igual que jo veient l’exposició, ell es trobava present. 

 

· LES DIFERENTS ESTANCES I LA SEVA RELACIÓ ENTRE ELLES:

 

A diferència del que vaig pensar jo al principi, les diferents estances que es poden observar en l’exposició, des de la primera fins a l'última, es troben relacionades entre si pel fet que cada una fa una referència a una frase dels escrits del poeta. Per tant, Cabosanroque, ens mostren com ells mateixos han visualitzat i escoltat l’obra de Jacint mitjançant els diferents objectes. A continuació, us deixo amb diverses fotos de l’exposició i la seva respectiva frase a l’obra. 

​

​

Finalment, us deixo amb l'enllaç de la carpeta de fotos sobre l'exposició, la web dels autistes on podràs trobar més informació de l'exposició, el vídeo del meu treball i amb fotos de l'exposició de cadascuna de les parts.

​

​

Carpeta de fotografies de l'exposició!

Per saber més sobre l'exposició: Dimonis - Cabosanroque

​